Com es va fer la fotografia de Raimon Panikkar

Alguns de vosaltres m’heu estat preguntant en la fotografia que vaig fer fa uns quants anys (concretament el 2008) al filòsof Raimon Panikkar. Em pregunteu com la vaig fer i la veritat és que va ser de manera molt simple. Lluny de semblar que va ser molt elaborada, la veritat és que es va fer de miracle i en un temps extremadament curt, aproximadament uns 6 minuts. Us ho explico.

El 2008 jo treballava de col·laborador a Click Art Foto, una empresa de fotografia que feia cobertura de premsa a diversos diaris i publicacions, entre ells el diari Avui, ara absorbit per El Punt. L’Avui va encarregar fer una foto de retrat de Raimon Panikkar per l’entrevista que es publicaria al suplement Cultura. La foto seria a casa seva de Tavertet i, a causa de la seva edat (noranta anys en aquell moment) es faria en interior. Jo coneixia l’entorn i la meva idea era fer-li una imatge a fora. No seria fàcil.

Quan vam arribar, al voltant de les 16:00 (crec recordar), en Raimon Panikkar estava descansant i la seva ajudant ens va demanar que esperéssim. Era la tardor i la llum marxava molt ràpidament. Si la meva intenció era fer-li una foto amb la llum natural, començava a ser impossible així que vaig decidir agafar el flaix amb la intenció de seprarar-lo de la càmera i donar-li una llum lateral. Sabent la textura i el color de la pell de Raimon Panikkar, vaig accentuar el to càlid amb un gel taronja davant del flaix i il·luminar de forma molt dura i lateral per donar intensitat a la textura de la pell. La idea era donar molta personalitat a la foto.

Quan en Raimon Panikkar va estar preparat, va sortir a saludar molt cortesament. La seva ajudant ens va demanar que no el féssim moure perquè no estava molt bé de salut però jo… li vaig demanar directament a ell que vingués amb mi al voltant d’una taula de fusta rodona que donava al single de Tavertet. La meva sorpresa és que va accedir a canvi que jo el portés del bracet i així ho vam fer.

A l’arribar a la taula, va seure i jo vaig donar el flaix al redactor perquè m’enfoqués des del lateral dret al subjecte. Per donar més intensitat a l’escena, vaig enfosquir l’ambient subexposant i vaig donar més intensitat a la llum del flaix, així guanyàvem dramatisme.

Una vegada assegut, en Raimon Panikkar no em feia gens de cas i només que parlava amb el redactor. Conscient del poc temps que tenia, jo volia que em mirés i vaig haver de fer un petit crit fins que es va girar i… click! Després d’això, unes fotos més sense mirar i cap a dins. Total, 6 minuts i 20 segons. “La foto” estava feta i jo estava flotant perquè no havia sigut gens fàcil. Tot fotògraf sap que aquesta sensació de “tenir la foto” és única!

De vegades, especialment en premsa, no tens el temps que voldries per fer una foto però has d’estar preparat. Crec que aquesta capacitat de ser versàtil i de trobar recursos en un temps breu és molt particular dels fotògrafs de premsa i és una característica que no es reconeix prou.

Finalment dins vam fer unes quantes fotos de recurs al seu despatx ple de llibres i jo vaig marxar per tal que el redactor pogués fer la seva feina tranquil·lament. De Raimon Panikkar tinc un gran record especialment d’aquell dia en què ser molt bon amfitrió.

Càmera: Canon 5D. Lent: 35mm f1,4. Flaix: Canon 540EZ connectat amb un transmissor infraroig. Velocitat: 1/125 Diagrafma: f10 ISO: 50

El fil˜sof Raimon Panikkar fotografiat a Tavertet el 2008.
El fil˜òsof Raimon Panikkar fotografiat a Tavertet el 2008.
El fil˜sof Raimon Panikkar fotografiat a Tavertet el 2008.
Raimon Panikkar a Tavertet.
El fil˜sof Raimon Panikkar fotografiat a Tavertet el 2008 per la portada del suplement Cultura del diari Avui.
El fil˜sof Raimon Panikkar fotografiat a Tavertet el 2008 per la portada del suplement Cultura del diari Avui.