2 retrats en 1

Fusionar el rostre de dos germans per tal d’aconseguir una sola imatge.

És obvi que els germans poden semblar-se molt entre ells. La idea de fer un retrat diferent de dos germans em va portar a pensar a fusionar dues imatges per tal de crear la cara d’una tercera persona totalment inventada.

Per tal de portar a terme aquest experiment vaig haver de pensar en aspectes que haurien d’afavorir una transformació natural. Un d’aquests aspectes és respectar les condicions de llum i la composició (segurament és l’aspecte més controlable de la sessió). L’altre seria el gest de cada germà, que ha de ser idèntic. Un aspecte molt imprevisible que depèn del caràcter i disposició del model. En aquest cas, en Pol i en Jan van col·laborar de manera exemplar i vam poder fer les fotos en poc menys d’una hora.

El set d’il·luminació va partir d’un esquema Buterfly però amb un paraigua blanc gran (L) amb difusor i una finestra de contra per donar intensitat de llum per darrere i generar fons blanc.

El problema ve a l’hora d’editar la fotografia final doncs és obvi que, tot i semblar-se molt, els germans no són idèntics. La fusió digital havia de ser a partir d’un hemisferi de cada cara. Sempre mires de fer els mínims retocs per tal de preservar l’originalitat de cada rostre però és gairebé impossible fer algunes alteracions per tal de crear un tercer rostre “creïble”. Així doncs els retocs en la zona del nas i de la boca i part del cabell van ser inevitables.

Veieu els dos retrats originals i el tercer fruit de la fusió.

Les dues fotografies dels germans, fusionades en una
Leave a Reply

*