Un referent de la fotografia a Girona, en Lluís Serrat, fa 60 anys!!!

Fotografia: Quim Curbet

Fotografia: Quim Curbet

El fotògraf des de fa més de 40 anys del diari El Punt de Girona, celebra els seus 60 anys amb els fotògrafs de Girona.

Vaig conèixer en Lluís Serrat en circumstàncies un pèl curioses. Corria el 96 o el 97 i jo feia d’extra en una pel·lícula que s’estava rodant a la gola del Ter (Empordà). L’escena de la pel·lícula on sortíem de figurants es rodava amb els actors Juan Diego Botto, Pep Ferrer i Ingrid Rubio. Ja sabeu com va això del cine, des que et maquillen fins que rodes, poden passar hores… d’avorriment i espera. Mentre esperàvem per rodar, va aparèixer en Lluís Serrat preguntant per la Ingrid Rubio a la que havia de fotografiar pel diari El Punt de Girona. Jo ja feia temps que volia dedicar-me a treballar de fotògraf i en veure’l vaig anar a parlar amb ell. Desconec si devia pensar “qui tipus més pesat” o “un altre que vol dedicar-se a fotògraf” però va ser molt atent i cortès i vam parlar una bona estona. No oblidaré que em va contestar quan li vaig dir “em vull dedicar a ser foto-periodista”. Em va dir; “nen, si vols malviure i no arribar a fi de mes, aquesta és la teva feina”. Ens va fer una foto de cortesia als extres i va marxar espitat a fer una altra foto, imagino. Paraules dures que lluny de fer-me tirar enrere em van encoratjar a lluitar pel que volia. Valoro molt que en Lluís sigués sincer en aquella ocasió.
Dies més tard vaig trucar al diari per comprar la foto que ens havia fet i en pocs dies la vam poder anar a recollir. Ens va costar 500 ptes. (pessetes) cadascuna. Una fotografia que encara conservo.
Anys després treballaria al costat d’en Lluís gairebé diàriament i des de llavors puc dir que ha sigut un referent no només per mi, sinó per molts fotògrafs de Girona. En Lluís és una persona que no té mai un no per resposta i està disposat a ajudar-te en qualsevol aspecte, ja sigui fotogràfic o personal. Sempre ha tingut un to amable, tot i que l’he vist emprenyat en algun encàrrec que hem coincidit. El que més destacaria, però, d’en Lluís és la seva passió i defensa per la fotografia de premsa i aquest és un punt d’on molts fotògrafs hauríem de prendre nota.
Des que conec a en Lluís, no he vist cap dia que no sortís del diari amb unes ganes enormes de fotografiar els temes del dia. Busca nous angles, noves visions i discuteix amb els editors la seva feina. Recordo l’època que no parava de fer fotos amb el 15 mm súper angular i després defenia la seva postura a mort. Fins i tot nosaltres li dèiem; “Lluís, potser t’has passat una mica…”.
Per això i moltes coses, en Serrat és un referent per tots nosaltres, perquè després de rebre cops, insults, amenaces, jugar-te la vida i el teu diari no valorar-ho, tenir 2 minuts per fer una foto, no publicar-te la foto que vols, etc. en Lluís surt amb la mateixa passió que tenia quan va començar com a corresponsal a Hostalric per El Punt. I, amics, això no passa sovint, i menys amb els temps que corren ara.
La setmana passada en Lluís va fer 60 anys i tots els fotògrafs de Girona ho vam voler celebrar amb ell, perquè és un plaer i un orgull asseure’ns al costat seu, no només en el seu aniversari, si no cada moment que es pugui. Felicitats Lluís!

Leave a Reply

*