Test de rang dinamic de la Nikon D810

El rang dinàmic és la capacitat que té la nostra càmera d’obtenir el màxim de detall entre la zona més fosca i la més clara d’una mateixa fotografia.

Estem acostumats a mirar la realitat del que ens envolta amb els nostres ulls. L’ull humà és la lent més perfecta que hi ha i és capaç de veure amb total claredat totes les àrees en una situació que hi hagi molta ombra i molta llum.
Els sensors de les càmeres no tenen aquesta capacitat i tenen una limitació màxima entre la zona de llum i la d’ombra.
Imaginem-nos que estem mirant una posta de sol. El cel queda molt il·luminat pel sol i la part de la terra queda enfosquida perquè no té llum. L’ull humà veu perfectament les dues àrees però la càmera no és capaç de fer-ho com nosaltres. Té una limitació, per tant a l’hora de fer la fotografia haurem de triar o la part clara o la part fosca per tal de fer una exposició. La capacitat que té la càmera d’agafar amb detall les dues zones a la vegada és el rang dinàmic i com més elevat sigui, més capacitat tindrà.
Afortunadament cada cop tenim càmeres amb més capacitat, com per exemple la Nikon D810 que té un rang dinàmic de 14,8EV. Comparat amb la seva predecessora la Nikon D800 que en té 14,4Ev no és gaire però comparat amb la seva anàloga de Canon, la 5D MkIII que en té 11,7EV, si és molt.
Probablement són xifres que no enteneu però si us dic que la Nikon D810 té una capacitat d’agafar moltíssims més tons, entendreu la diferència.
Per tant, en una càmera amb alt rang dinàmic, recuperar amb bon detall les zones d’ombra, és menys destructiu que una càmera amb molt menys. 
Mirem-ho a la pràctica en una fotografia feta amb la Nikon D810 feta des del castell de Montjuic a Girona.

La fotografia de dalt és tal com ha sortit de la càmera. Està feta a 1/60 de velocitat, a f11 de diafragma i amb un ISO de 500. Podeu veure que el cel té una riquesa de tonalitats molt alta però el terra no. És bastant fosc. Per tant, la meva opció ha sigut exposar al cel i enfosquir el terra.

Aquí hem de fer un incís bastant tècnic. Quan fèiem servir rodet fa uns quants anys, a l’hora de fer una fotografia, sempre donàvem prioritat a les zones fosques perquè després en el laboratori podíem donar detall a les llums. Això ho fèiem donant més temps en el procés de revelat o fent alguna reserva a l’hora de fer la còpia.
En el moment de començar a fer servir càmeres digitals, sempre donem preferència a les llums, ja que les ombres són més fàcils de recuperar i les llums, al no tenir informació, no. Això és més tècnic però heu de saber que amb la vostra càmera sempre és millor exposar a les llums tal com he fet amb la fotografia que us mostro a dalt.

Bé, a l’hora de fer la foto he exposat a les llums (el cel) perquè se que puc recuperar les ombres a l’hora d’editar i aquí és on entra en escena la capacitat de rang dinàmic que té una càmera. Com que amb la Nikon D810 és molt alt, la degradació a l’hora de recuperar les zones d’ombra serà menor. El resultat havent augmentat fins a f3 (3 diafragmes) la zona fosca (el terra) a través de Lightroom (programa d’edició), és el que teniu a sota.

Val a dir que també he donat una mica de contrast al cel i tonalitat blava per compensar colors però el que realment importa és que puc tenir les dues parts ben exposades gràcies a la gran capacitat de la càmera de recuperar zones fosques.
Aquí s’obre un nou ventall de possibilitats, ja que podem treballar subexposant (enfosquint) per tal de tenir sempre detall a les llums.
El rang dinàmic va augmentant amb cada càmera. La tecnologia no té sostre en aquest sentit i qui sap si algun dia trobarem una càmera que processi les fotografies de la mateixa manera que ho fa l’ull humà. Segur que aquest dia és més a prop del que pensem.
Fotografies de Toni Vilches amb la col·laboració de Marc Torrecillas

Leave a Reply

*