Son capaços els mitjans d’adaptar-se als nous temps en l’era digital?

Font sota Creative Commons: El Pais.

Fa uns mesos us vaig parlar en un post del futur del paper en els mitjans escrits i en aquest post m’agradaria anar més enllà. Com s’adaptaran els mitjans als nous temps digitals? Sabem que estem visquent un canvi en el món de la comunicació. El public ja no busca la informació als mitjans tradicionals de paper si no que rastreja la xarxa perquè sap que trobarà allò que busca i cada cop més la font és independent i no forma part del “mainstream” mediàtic. Els mitjans tradicionals estan perdent pistonada i està clar que han d’adaptar-se als nous temps si no volen perdre el seu target d’espectadors. Estan cansats els espectadors de formules tradicionals al servei de grans grups comunicatius? El diari El Pais de la mà del periodista Joseba Elola, reflexiona sobre tot això amb una sèrie de vídeos on experts directors i assessors de mitjans escrits i digitals donen la seva opinió. N’hi han de tot tipus, alguns es resisteixen a creure que les formules tradicionals desapareixeran i d’altres ja les donen per mortes. El que està clar és que si es vol sobreviure en un futur (pròxim, molt pròxim) digital s’han de fer canvis i arriscar, cosa que els mitjans espanyols i catalans estan començant a fer en passos minúsculs.

El fenomen del blog. Els blogs estan agafant cada cop més protagonisme. Fa uns dies parlàvem de blogs personals que facturaven més d’un milió d’euros anuals. Sartorialist per exemple. Un altre exemple és Jeff Jarvis, que amb el seu “The Buzzmachine” és un referent capaç de fer rectificar a una multinacional amb un sol comentari. En el cas del món fotogràfic,  Robert Galbraith, que amb un anàlisi negatiu de una càmera de fotos va fer tirar per terra la reputació d’una coneguda marca. Els blogs son els punt d’informació de molta gent que vol ser informada d’una manera particular. Alguns diaris han vist la força del fenomen i construeixen la seva edició digital entorn a grans personatges blogaires que els reporten grans visites.

I el paper? Estem constatant que els diaris cada cop surten amb menys planes. La publicitat no aposta per ells ja que no és una publicitat segmentada. Les marques s’estimen més publicitar-se a portals específics on saben que tindran les visites dels clients que busquen. El diari imprès ja només està al servei d’uns pocs nostàlgics i dels que tenen per tradició llegir-lo el diumenge. Però tot i les promocions (pel·lícules, suplements, tasses de café, rellotges, etc) els diaris estan morint en la seva edició impresa i és questió de temps, quan hi hagi un canvi generacional potser, que desapareixi.

Quina és la formula? Son temps de reordenació en el món del periodisme. Sabem que hi ha un canvi a tots els nivells (per suposat que també en el camp fotogràfic) però no sabem com estructurar aquests canvis. Ningú ho sap. El poder de la xarxa mana el camí i haurem d’anar veient que passa. L’originalitat, el rigor, la transparència i la dedicació son ingredients fonamentals i molts mitjans encara no s’atreveixen a fer-los servir. Aquests es poden quedar per el camí.

Videos de El Pais sobre “Los medios y la revolución digital” de Joseba Elola: (I), (II), (III), (IV).

 

Leave a Reply

*