Serà el 2015 quan em passi al sistema “mirrrorless”? Canon, no ho permetis!

La tecnologia va cada cop més ràpid i el mercat ens està demostrant que si t’adorms et passen de seguida per sobre.

Fins fa pocs anys, Canon i Nikon (amb el permís de Leica) regnaven despreocupadament en el món de les càmeres i òptiques fotogràfiques. Simplement no tenien competència. Era com el sistema polític americà; o eres d’un partit o de l’altre. O eres de Nikon o eres de Canon. I com fetitxistes (o més aviat burros) que de vegades som els fotògrafs, quan ens decidíem per una marca, no només la defensàvem a mort, sinó que criticàvem la marca de la competència. Tot de cop van irrompre en el mercat les càmeres anomenades “micro quatre terços” que posteriorment han evolucionat en els models anomenats “mirrorless”.

Les càmeres “mirrorless” són càmeres amb característiques DSLR (rèflex). Per exemple, incorporen un rang d’òptiques intercanviables i accessoris diversos com per exemple flaixos. Però també tenen les qualitats de les càmeres compactes, és a dir, són menys pesades i, sobretot, molt discretes. Tenen més qualitat perquè no incorporen filtres AA i, com el seu nom diu, són sense mirall, per tant, redueix la vibració i el soroll que fan les DSLR cada cop que fas una fotografia.

Com tots els que treballeu pel vostre compte, sabreu que heu d’estar a l’última per sobreviure en un món laboral tan competitiu. En el món de la fotografia, les càmeres “mirrorless” estan agafant molta força gràcies als grans avenços en la tecnologia.
I ves per on, marques que no tenien gaire pes en la fotografia professional com Fuji o Sony (tot i que Sony és el fabricant de la majoria de sensors del mercat) o marques més tradicionals com Olympus, estan siguen capdavanteres en la indústria de consum de càmeres fotogràfiques. I els senyors Canon i Nikon que s’han dedicat a mirar-se al melic, s’han quedat enrere i fa que un comenci a replantejar-se una nova estratègia si vol tenir el millor equip per la feina que fa.
En aquest sentit, i després de deixar-vos aquesta reflexió, aquí teniu la llista de desitjos que farà que el 2015 em decideixi per continuar amb Canon (o canviar a Nikon) o passar-me al sistema “mirrorless”.

-Senyor Canon, porta’ns una DSLR que respongui amb un gran rang dinàmic però que, sobretot, incorpori un ISO molt elevat com per exemple la Sony A7000s. Digues-li Canon 5DMark IV o Canon 3D o com li vulguis dir. També, que vingui amb una resolució de més de 36Mpx. Ah! I que enfoqui bé en condicions de poca o molt poca llum.
-Que solucionin el tema de la brutícia del sensor d’una vegada per totes! Sembla mentida que encara hàgim de patir cada cop que tanquem diafragma.
-Serà definitiu que Fuji tregui una “mirrorless” sense visor electrònic o directe si no de prisma. Que enfoqui com una DSLR de gamma alta i que sigui Full Frame.

I aquest últim desig pot fer que en un futur no molt llunyà, si Canon no es posa les piles, em decanti pel sistema “mirrorless”. La meva esquena m’ho agrairà eternament i podré passar més desapercebut en els meus encàrrecs. Em sembla que no demano molt, o si? Què creieu?

Leave a Reply

*