Philippe Koudjina, el fotògraf de Niamey

YouTube Preview Image

En els ultims anys estem veient com la fotografia que ve del continent africà està agafant un protagonisme especial. Fotògrafs amb molt pocs recursos que retrataven la societat dels anys 60 o 70 en ciutats i països africans. La intrahistòria de cada racó de la ciutat i la vida cotidiana. Aquest moviment, iniciat de la mà de l’editor francés Andre Magnin, va començar amb la descoberta de Seydou Keita a Bamako que fotografiava la gent amb un esplendor i dignitat des del més profund de l’ànima. Les imatges de Seydou es venen entre blancs a preus de fins 20.000 $. Per comprar-les s’excusen amb adjectius i copnceptes que només veuen ells i que segur que el fotògraf ni hi pensava quan disparava la foto. Comprar imatges de fotògrafs descoberts de l’africa profunda és una moda artística i punt i final.

Al documental holandes de Paul Cohen i Martijn van Haalen, “Photo Souvenir” (emés per un canal que encara s’interessa per la televisió de veritat, aquella que forma i no deforma, el Canal 33), ens explica tot aquest procés. Com un fotògraf de Niamey, Níger, anomenat Philippe Koudjina nascut al 1940 i amb un greu problema de ceguera i obligat a portar croses tota la seva vida, és redescobert per l’equip del documental. Philippe és una persona estimada per tots encara que molts li giren la cara per la seva condició física i social. Philippe havia retratat a tots i tots estaven contents amb ell. Un fotògraf que “s’estima la fotografia” segons molts veïns seus i que conserva les poques càmeres que no li han robat. El material que té, guardat de mala manera, és com haver trobat un tresor a mig de l’oceà i en ell podem veure la societat dels anys 60 i 70 al Níger amb tot el seu esplendor festiu i quotidià en el precís moment que el Níger va esdevenir independent de França.

El documental no frivolitza amb la fotografia africana com Andre Magnin si no la revaloritza i critica a l’hora aquest resurgiment hipòcrita d’admiració entre els blancs benestants. Mostra la fotografia humana de Philippe Koudjina, el fotògraf de Niamey i ho fa barrejant imatges de Niamey on és respectat amb imatges de França on és rebutjat amb un simple; ” si hagués vist a en Philippe abans que en Sidibé (un altre fotògraf descobert), segur que l’hagués agafat a ell”. Paraules de Magnin que denota l’interés que té per aquest art fotogràfic emergent africà.

Com a mode d’anècdota es pot veure com en una exposició inaugural de les fotografies de Malick Sidibé on tot son blancs benestants que no tenen ni idea de fotografia, es fan les fotos en Magnin i un parell més i s’obliden d’incloure a en Sidibé, l’artista real de les imatges. Així som.

“Photo souvenir”. Indispensable per tenir una mica d’humildat.

Leave a Reply

*