Perque ets fotògraf?

En M. Martí en un moment de feina

El fotògraf alemany afincat a Girona Bjoern Goettlicher i un servidor, reflexionàvem fa pocs dies en una de les nostres múltiples trobades fotogràfiques sobre el sentit de la fotografia en cada un de nosaltres (per nosaltres em refereixo als fotògrafs que ens guanyem la vida únicament amb la fotografia). De tant en tant els fotògrafs hem de parar i reflexionar. Pensar sobre perqué un es va fer fotògraf i quin propòsit té per i amb la fotografia. La feina de fotògraf te multiples contradiccions. Per una banda és vista des de fora com una professió emocionant i intensa on cada dia vius aventures noves i coneixes gent interessant. Però la veritat és que en el fons de tot és una feina poc respectada sobre tot des de les institucions ja que no té una formació reglada oficial i la majoria de fotògrafs acaben formant-se de forma autodidacta. No parlaré d’un ofici sense horaris, de precarietat econòmica o mala valoració en moltes ocasions. Això és un altre tema. El que penso és que cada fotògraf en determinants moments de la seva vida ha de parar i reflexionar perqué està en aquest ofici. Pensem perque la majoria de fotògrafs té problemes econòmics, inestabilitat familiar i sovint casos de risc seriós físic i tot i això continuen treballant en aquest ofici? Hi ha una cosa que tan sols el fotògraf pot entendre i això és el que ens fa continuar. Pareu-vos un moment a pensar que em produeix a mi la meva fotografia perque sigui o hagi decidit esdevenir fotògraf? Un negoci? Una passió? Una forma de donar veu i vot a la gent ? Doneu-vos compte de la importància d’aquest assumpte. Reflexioneu i enriquireu la vostra fotografia una mica més. Un llibre que us pot ajudar és “Sobre la fotografia” de Susan Sontag.

Leave a Reply

*