Mitja vida lligat a una càmera. Quina és la teva evolució en funció de la teva càmera?

cameres001.jpg

Sovint es diu que la fotografia és una forma de vida. Una veritat com un temple. Ara que fa més de dotze anys que visc per i de la fotografia sovint penso en la evolució de la meva vida lligada a una càmera de fotos. Així quan vaig poder tenir la meva primera càmera, una Kowa amb òptica fixa i fotòmetre d’agulla que vaig trobar perduda en una armari a ca’l meu pare tot just em sortien grans a la cara i somiava que un dia seria un fotògraf de National Geographic (com tots, i el que digui que no menteix!). 15 anys i no hi havia res que no fotografiés, per això vaig veure que aquell trasto se’m quedava petit i vaig apostar per una Nikon F601. Havia treballat tot un estiu 13 hores al dia per tenir aquella càmera que per a mi era com conduir un Ferrari. Una Nikon!!! L’autofocus estava a punt de sortir i uns anys després d’haver cursat els meus estudis vaig entendre que havia d’apostar per una càmera professional; la F90. Aquesta càmera era l’ultim del mercat. Us ho podeu creure? La vaig comprar a un amic que era (i és) fotògraf; l’Enric Fontcuberta. Em va costar 100.000 ptes (600 €) i vaig demanar un crèdit que em va portar un any a pagar-lo. Amb aquesta càmera vaig fer les meves primeres publicacions a El Periódico entre d’altres. La cosa ja era seria i vaig haver de posar-me les piles. Un crèdit d’1 milió de ptes (6000 €) i la nova Canon Eos 1n. Havia traït a la meva marca Nikon per passar-me a Canon!!! La feina és la feina. A partir d’aquí ja sempre amb Canon però amb aquella nostàlgia de la meva Nikon F601… S’ha de dir que la Canon Eos 1n ha sigut una de les millors càmeres i ha sigut un honor treballar amb ella. Pluja, pols, cops… no hi ha hagut res que l’hagi aturat! En la era digital va arribar la Canon Eos 1D que valia un ull de la cara però que era obligada. Una càmera magnífica coincidint amb la meva segona etapa de fotògraf ja a Girona. Finalment al 2007 la Canon Eos 5D, una càmera excepcional que m’ha aportat maduresa i tranquil·litat a l’hora de prémer l’obturador. Quines càmeres han passat per la vostra vida? Podeu compartir-les amb tots en aquest blog!

2 Comments
  1. Gran post Toni! Havia’m, la primera càmera que va caure a les meves mans va ser la càmera del meu pare, una Nikon F de 20 anys i que encara avui en plan nostàlgic disparo pel sol fet de sentir el so de l’obturador. Un so innagualable. La meva primera càmera en propietat però no va arribar fins que vaig començar a treballar d’aprenent al setmanari Empordà. En aquell moment el fotògraf en plantilla (quan encara es feien contractes! xD) era de Minolta i jo, pensant que la marca era bona i tindria futur, vaig comprar-me una Minolta Dynax 404si, que si bé no era cap meravella va ser la meva càmera d’aprenentatge i em va donar moltes satisfaccions. Al cap d’un parell d’anys l’era digital va arribar i Minolta no donava senyals de vida. El setmanari va comprar una “càmera” digital, la Fujifilm FinePix 6900 Zoom, de 3.30 MP, visor electrònic i lenta com una tartana. Va ser molt divertit fer esports amb ella. Un temps després i per sort meva, Canon va treure al mercat una reflex digital a preu força econòmic per l’època, la Canon 300D, que es va convertir en la meva càmera de batalla fins que, veient que Minolta estava quedant enrere i no hi havia cap previsió de que sortis al mercat una càmera digital de la marca, vaig decidir a passar-me a Canon i comprar la 10D, de la que en guardo un record molt especial. Perquè us feu una idea de les hores i hores compartides i fotos i fotos disparades va haver de passar dues vegades pel SAT per canviar-li l’obturador. I finalment, fa una anyets va arribar la joia de la corona, la meva primera càmera professional, la Canon EOS-1D Mark II N, que segueix donant-me satisfaccions dia rera dia. Es pot dir que quasi la vaig estrenar pel incendis del 2006 a l’Alt Empordà, deixant-me meravellat de la rapidesa i fiabilitat que m’oferia, quedant impregnada d’una forta olor a fum que de tant en quant encara sento. I fins aquí les càmeres que han passa’t per la meva vida :D

  2. La primera càmera reflex me la vaig comprar l’any 2006, desprès de molt mirar i comparar em vaig decidir per la Canon 350d, vaig pagar 800€ i l’ho típic, al cap d’una setmana va sortir la 400d, però això en aquells moments era el que menys m’importava. Em va servir per aprendre i durant el curs que vaig fer amb l’eddy em va donar molt bons resultats. El març de l’any 2007 la meva germana em va comentar que li feia falta una càmera reflex per fer un curs a la uni i va ser el moment ideal per que ella heretes la càmera i jo fes un salt més. Em vaig comprar la Canon 30D, amb aquesta càmera vaig fer els primers treballs per premsa i m’anava molt be, fins el març del 2009 que va començar a fallar i vaig decidir canviar-la per la 5D Mark II, la meva primera càmera professional. De moment estic molt content, i espero que durant molt de temps!

Leave a Reply

*