Impressions del VISA (I) Vista general

El VISA d’enguany ha quedat marcat per la sobremanipulació de les imatges fotogràfiques. No en un sentit d’alteració d’informació si no en un sentit d’extrem retoc de la imatge fotogràfica. Deia el director del festival, Jean-François Leroy,  que de dos mateixos treballs fets a l’Afganistan, un tenia el cel blanc (tal com és el cel a Afganistan) i l’altre blau intens amb uns núvols blancs i saturats. És pal·lesa per tant les ganes que els fotògrafs tenen “d’ajustar una miqueta” la imatge al seu gust. Al excessiu retoc d’imatge s’està afegint el també ús excessiu de l’efecte del vinyatejat (molt pronunciat en òptiques de gran obertura) i a l’utilització d’òptiques descentrables (el famós efecte “tilt and shift”) per reportatges documentals. Tant és així que algunes agències ja estan imposant prohibicions i limitacions per el retoc de les seves imatges. Cada cop veiem més concursos que queden deserts per excessiva manipulació de la imatge. Una cosa us dic; el Photoshop CS5 pot acabar d’ensorrar el tema tal com hem pogut veure a les presentacions de la nova edició de la suite d’Adobe a Perpinyà.

Pel que a les exposicions vol dir, aquest any han apostat fort per les dues retropectives de llegendes vivents com William Albert Allard i William Klein. Aquest últim amb les meravelloses fotografies de Nova York, Roma i Tokio que el fotògraf americà va fer des dels 50 als 60. Una edició poc marcada per la violència explícita (excepte el World Press Photo) i a on han predominat més els temes de caire social com els treballs de Bolfo sobre una unitat de policia a Nova York o el de Walter Astrada sobre la violència de gènere a la India.

Les conclusions generals de la setmana professional del VISA son de la evident sobresaturació del mercat. Masses fotògrafs per cada cop menys mitjans. Les grans agències (Getty, Corbis, etc.) continuen fent-se grans camí al monopoli menjant-se a les petites agències i ara qüasi tots els treballs de qualitat van signats amb el nom d’una gran.

Masses fotògrafs amb els mateixos temes. Aquest és el gran problema. La majoria de fotògrafs presenten porfolis sobre zones de conflicte i no hi han històries interessants i pròximes. La qualitat és bona però, qui no pot fer bones fotos amb la tecnologia disponible avui en dia? Si això afegim “un toc de Photoshop”…  Tot i això hem pogut veure coses interessants com per exemple el treball del fotògraf moscovita Sergey Kozmin que s’em va presentar del no res per mostrar-me el seu treball sobre unes vivendes de protecció oficial a Sant Petersburg on cada familia viu en tan sols una habitació de pocs metres quadrats. Us recomano que visiteu la seva web.

El VISA d’aquest any certifica rotundament que el fotoperiodisme és mort. Pura i crúa realitat. Els fotògrafs que comencen encara hi son a temps, però d’això ja en parlarem un altre dia…

Leave a Reply

*