El gos i el Pont de Pedra

Sovint es diu que un fotògraf hauria de portar la càmera sempre a sobre. Jo no he sigut gaire partidari de fer-ho més que res perque no avançaria ni deu metres i em passaria el dia fotografiant. És clar, durant tot un dia s’han de fer moltes coses però un fotògraf sempre observa alló que passa i en 24 hores passen moltes coses. Aquí teniu un parell d’exemples. De camí a veure el fill acabat de néixer d’un bon amic, m’he trobat un gosset ben maco esperant a la porta de la clinica a que surti el seu amo. Continuant amb les fotografies que es poden veure des de l’estudi de Girona, he pogut veure com un operari neteja els fanals del Pont de Pedra. FOTOS/TONI VILCHES.

1 Comment
  1. El “gos” o perrito es una monada. Más que sacar una foto, lo más difícil es “encontrar” la foto, conseguir plasmar lo que de verdad se quiere transmitir. Me encanta seguir tu trabajo cómo fotógrafo, tienes un arte que te diferencia de los demás.

Leave a Reply

*