El fotògraf, l’equipatge i l’avió. Els maldecaps de volar per feina.

Cada cop que un fotògraf ha d’agafar un avió per feina, comença l’aventura de portar tot el teu equip fotogràfic amb tu.

 

M’agradaria parlar-vos d’un tema que estic segur genera enorme mals de caps a molts fotògrafs. Em refereixo al fet de portar tot el teu equip a l’hora d’agafar un avió.
Dijous volo a Escòcia per un encàrrec. Tinc un casament a Aberdeen i cada cop que he d’agafar un avió per tema de feina he de pensar en com carai portaré tot el meu equip i roba sense que les companyies aèries em penalitzin, em degradin o, el pitjor, em facin facturar l’equip a bodega.
Ja fa 20 anys que estic en aquest negoci i he agafat molts avions. Me les he vist de tots colors, sobretot després de l’11 de setembre de 2001.
Fa molts anys (estem parlant abans del 2001), treballava per un diari esportiu i solíem volar sovint per cobrir esdeveniments.
Si volaves amb un xàrter cap problema. Ara bé, si volaves sol i havies d’agafar un vol regular… Ai!
Per posar-vos un exemple. El 2000 vaig rebre l’encàrrec de seguir la ruta de La Grand Boucle Féminine que és el nom que rep el Tour de France femení. La ciclista Joane Somarriba anava a guanyar per tercera vegada consecutiva així que vam fer un seguiment per tots els Alps fins a Paris. A l’avió de Lion a Paris vaig tindre problemes per embarcar la meva maleta de mà. Us ho podeu creure? Si només pesava 19 quilos!
És clar, a dins portava tot un kit de revelatge en pols, escàner, òptiques, ordinador, càmeres, secador, tanc per revelar, etc. Avui en dia això seria impossible! Només portar els químics per revelar, ja em retindrien a l’aeroport. Dono gràcies que les càmeres digitals no hagin vingut 10 anys més tard!
En fi, mil aventures. Però no us vull avorrir amb historietes avui.
El que vull és explicar-vos com me les empesco avui per viatjar per feina complint totes les normatives aèries, que cada cop són més restrictives.

La premissa número 1 és NO FACTURAR MAI el teu equip fotogràfic

Com que no devem facturar el nostre equip fotogràfic i sabem que les companyies aèries tan sols deixen pujar una maleta de mà (de dimensions 25x35x55cm) i un “bulto” que en el seu conjunt no ha de pesar més de 12 quilos, això ens obliga a restringir el nostre equip fotogràfic al nivell més essencial.

Aquesta és la meva maleta de viatge on porto tot el meu equip. Una Lowepro Roller Lite 150 (250€).
A dins m’hi quep tot i fins i tot el portàtil. Però, oh! Ella sola ja pesa quasi uns 4kg! Per tant el meu equip al complet ja pesa més de 12Kg. Sense comptar que haurem de facturar roba.

Si una cosa he aprés durant tots aquests anys és que facturar et treu temps, per això ara miro de portar tot amb mi. Com m’ho faig? Ara ho veureu.

Quan viatjo per fotografiar un casament, com és el cas del meu següent viatge, no només he de portar el meu equip, sinó també la roba adequada i unes sabates per l’ocasió. Normalment porto dues mudes però en aquest cas he d’afegir alguna cosa d’abric, ja que a Aberdeen hi ha previsió de temperatures màximes de 12 graus centígrads.

En aquesta maleta ultra segura Samsonite (160€) portaré tota la roba, les sabates i part del meu equip de feina com la serie de cinturons Lowepro S&F formada per un cinturó, dos fundes d’òptiques, una funda de flaix i una funda de filtres on fico les targetes, bateries, piles, cables de flaix, etc.
Tot això dins de la maleta. Com? Comprimit al buit.
Comprimir el teu equipatge al buit és la fórmula miraculosa per encabir i reduir el pes de les coses que portes a la maleta. Simplement hem de comprar unes bosses específiques per envasar al buit i treure l’aire amb un aspirador. Podeu trobar bosses entre 2 i 8 euros a qualsevol bazaar xinés.

 

Aquí podeu veure les sabates i el cinturó, dos fundes d’òptiques, una funda de flaix i una funda de filtres comprimit o envasat al buit.

Aquí podeu veure tot dins de la maleta juntament amb la roba.
El problema que podem tenir és que en el vol de tornada no trobem un aspirador per treure l’aire. Per això no està mal fer un truc a l’hotel o al destí on anirem per assegurar-nos.
-Hola bon dia, té un aspirador de canó a l’hotel? Gràcies.
Pot semblar una trucada un pèl de riure però així vas segur, ja que si no, tindràs problemes…
Amb tot comprimit, queda espai per ficar l’ordinador, un endoll universal una funda d’aigua per si plou (cosa gairebé segura) i altres gadgets bàsics.

La maleta de mà ja la tenim feta i el “bulto” que portarem a sobre serà el nostre equip fotogràfic que anirà a sota dels nostres peus al seient de l’avió. La idea del “bulto” és que es vegi com una bossa de mà per tant, jo he triat una bossa fotogràfica discreta i petita on ficaré el meu equip bàsic.

Jo he triat una bosa d’street photography de la marca Crumpler (99€). És petita i, el punt més important, no sembla que sigui de fotografia.
A dins porto l’equip essencial per cobrir un casament: una càmera, tres òptiques (24, 35 i 135mm), un flaix petit amb les piles plenes i el carregador de bateries. A més en una butxaca porto totes les targetes de memòria, les bateries i tres paquets de piles. Suficient.
A casa queda un segon cos de càmera, un segon flaix, un 50mm i un seguit de cables i disparadors remots.

Aquest és el meu equip de viatge. Tot això em pesa poc i passa com a bossa de mà.

Pros:
Poder portar tot el meu equip a sobre, més la roba i no haver de facturar res. No hauràs de barallar-te amb l’aerolínia cada cop que viatgis.
Cons:
Deixes part del teu equip a casa i la roba et queda una mica arrugada un cop desembassada. Res que una planxa no solucioni.

Com a consell, sempre recomano viatjar dos dies abans del dia de l’encàrrec per adaptar-se i conèixer la zona. Està molt bé poder reunir-te amb el client tranquil·lament el dia abans per tal de definir detalls d’última hora sobra la zona.

Viatjar sempre és feixuc però hem de mirar de fer-ho de la millor manera. És una part que hem de patir de la nostra feina per poder fer el que més ens agrada: fotografiar.
Una abraçada i bon viatge!

1 Comment
  1. Molt pràctic!
    Molt bo lo de demanar l’aspirador :D

    salut mestre!

Leave a Reply

*