Còpia, inspiració o creació?

YouTube Preview Image

Crear, inspirar-se o copiar?

Fa pocs dies vaig veure aquest vídeo on suposadament l’artista mundialment famós Banksy venia “grafitis” seus a un carrer de Nova York. Podem veure com ningú o gairebé ningú li comprava un sol quadre i els que ho feien, o bé compraven per decorar l’habitació del seu fill (regatejant, és clar) o per decorar un “espai mort” de la casa. Tan sols una noia de Nova Zelanda compra dos quadres per que li agraden però ningú sap que son obra del guru del “street art” del segle XXI, l’anglès Banksy.

Si és veritat el vídeo o no, tan és. Banksy ja ens te acostumats a fer-nos dubtar (veure el seu fals documental “Exit through the gift shop“). Aquest vídeo em fa reflexionar sobre la poca originalitat que tenim com a massa social. Un artista que ven quadres per milions de dolars, que els seus “grafittis” a Londres són considerats “obres d’art” per l’ajuntament i estan protegits, que la gent venera, resulta que posa quadres a la venta i ningú li en compra cap. El vídeo ens diu com som de manipulables i com ens deixem portar per els corrents i tendències que ens diuen.

És per això que estic molt sorprès per la poca originalitat de molts fotògrafs, especialment els que comencen, a l’hora de plantejar la seva fotografia. Resulta més fàcil copiar un estil, una idea, una forma de treballar que funciona en el mercat, que no pas crear-se el seu propi estil fotogràfic d’acord amb unes idees, experiències i propòsits personals.

Cada dia no paren de sortir nous “fotògrafs” que ofereixen els seus serveis. Que paguin, autònoms, IVA, IRPF, proveïdors, capital en I+D, etc. ja és una altra cosa que en parlarem en un altre moment. La meva recomanació per ells és que busquin un camí personal per oferir una fotografia particular i sempre segons una experiència pròpia. La inspiració és fonamental en aquest sentit i la cultura visual juga un paper molt important. Estudiar els clàssics, els referents d’avui en dia i els que son afins a una visió personal, són formes de crear-se un camí. Un camí que és lent però segur. El camí més ràpid és la còpia però arriba a un moment que no té sortida. Això és el que costa més entendre avui en dia i és que vivim en una societat que quan volem una cosa, la volem ja! Per tant paciència, a poc a poc i bona lletra que això ens donarà un bon resultat.

Crear, per a mi, és la part més divertida del procés. Sovint molts no se n’adonen d’aquesta llibertat de creació que tenim els fotògrafs. Partir d’una idea, pensar-la, estudiar-la, fabricar-la i fer-la teva és una de les satisfaccions més grans que hi ha, per això cada cop que veig una idea meva reproduïda exactament en un altre lloc, em ve un profund malestar. No només perquè la meva feina és aprofitada gratuïtament per un altre si no perquè aquell altre no ha sigut capaç de pensar per si mateix. Jo tinc molt clar que una idea te data de caducitat i per això tan bon punt ja he acabat de crear un concepte, estic pensant en un altre. És la única manera de mantenir-te fidel a uns principis.

Recomano a tot fotògraf, comenci o no, que creï, que generi, que inventi, que innovi, que s’arrisqui, que disfruti del procés. Això és l’ingredient bàsic per què el pastís ens surti ben cuinat. Salut i a treballar fort! VIDEO SOURCE: MASHABLE.

1 Comment
Leave a Reply

*