Conduir per Sharjah? Una bogeria!

Sharja skyline by night National library of Sharjah by night (United Arab Emirates)
Si em pregunteu quina norma hi ha per conduir per Sharjah us diré que tan sols una; campi qui pugui! Ahir vam començar el diploma de fotografia. En Robin i jo ens passarem els 13 dies que venen impartint matèria a 11 alumnes de la Arab Union of Photographers. El nivell de l’alumnat és alt i un percentatge elevat es dedica professionalment a la fotografia per tant ens hem d’esprémer el cervell per donar contingut a l’alçada de les expectatives. Per donar una dada, en 11 alumnes ja vaig veure un parell de Nikon D4 i alguna Canon 1DX.
Amb el curs en marxa i en Robin introduïnt les primeres fotografies de la història jo vaig anar a buscar el cotxe que farem servir per moure’ns per la ciutat. El cotxe és automàtic i al no estar habituat costa una mica de no prémer el fre amb el peu esquerra pensant que és l’embrague. Això ha provocat alguna que altre frenada sobtada i un munt de pitades al darrera. Conduir per Sahrjah és una bogeria. No existeixen normes i ningú cedeix el pas. Els girs de 180 graus estan a l’ordre del dia i quan t’has d’incorporar a una d’aquestes autopistes de quatre carrils, estan tan plenes de cotxe que no saps mai quan ficar-te. Tothom et pita perquè no avances i al final quasi us diria que t’incorpores a cegues. Tot una experiència. A part de la conducció temerària de la ciutat, un dels problemes de portar el cotxe és l’orientació. Sharjah és un laberint on tots els carrers son iguals. Les senyalitzacions son dolentes o estan amb àrab per tant arribes a un punt de no retorn. Els embussos son generals a totes hores del dia i immensos i sovint es dona una situació de tal creuament de vehicles que ningú pot avançar. És llavors quan els cotxes busquen forats on poder passar i passen entre ells amb una precisió de mil·límetres.
Amb el cotxe vaig decidir anar a fer una volta per el llac de Sharjah on pots veure el seu skyline que si bé no és com el de Dubai, no està gens malament (veure foto).
Ara mateix estic sentint el salat (pregàries) i que repeteixen varis cops al dia. És un so molt harmònic excepte a les 5 de la matinada, especialment el d’aquesta passada nit que no m’ha deixat dormir…
Una de les coses que més em crida l’atenció al parlar amb la gent d’aquí, és la gran cultura que te. Les conversacions son intenses on la història, la religió i el xoc de cultures és el tema més recorrent. Els menjars son boníssims i he de dir que molt més sans que a casa. Les verdures i els vegetals sempre son presents, crus i bullits, en qualsevol plat. Ahir, per exemple, vam menjar uns Shawarma i d’acompanyament un assortiment de humus, api, olives, naps, raves, pastanagues, etc. hem de dir que som a una zona on no hi han més occidentals que nosaltres i ens empapem de cultura local. Tenim aquesta sort!
Avui segon dia de curs i posteriorment uns fotògrafs ens han convidat a visitar l’emirat de Fujairah. Sortirem de vespre i veurem que ens depara el camí. Us ho explicaré en un parell de dies. FOTOS/TONI VILCHES FOTOGRAFIA.

Leave a Reply

*